Presentación del IV Informe-Denuncia énte'l Conseyu d'Europa
Xurde Blanco PuenteAtrás PDF
Na Selmana de les Lletres, l’Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu quier amosar la braera cara que los gobiernos español y asturianu-y ponen, per cincuenta y un selmanes al añu, a la llingua de nós: la represiva. Poro, escoyó’l so aniciu pa presentar el cuartu informe-denuncia escontra l’Estáu español énte’l Conseyu d’Europa.
Al aguarde de que merite’l so interés, resumimos darréu’l conteníu.
«En
data 10 d’ochobre de 2007, l’Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu
zarraba, pal so unvíu al Conseyu d’Europa, el so tercer informe-denuncia
(tituláu “L’agonía d’una llingua europea”) escontra l’Estáu español
pol arrequexamientu y desamparu nos que tien asitiada a la llingua asturiana.
Nelli atropábense 81 normes, 26 d’elles reguladores del sistema educativu,
empobinaes al desaniciu del asturianu y, asina, contraries dafechu a les
disposiciones de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries.
»Pero
d’entós p’acó les agresiones siguieron y n’ello ta l’orixe d’esti
cuartu informe-denuncia, nel que se recueyen 14 nueves normes y 2 proyeutos que
vinieron, nos caberos cinco meses, a enanchar la discriminación llegal del
asturianu n’ estayes tan estremaes como’l desendolcu sostenible
medioambiental; la educación infantil y profesional, el bachilleratu y la
formación del profesoráu; na carrera fiscal y nel tratu nos tribunales de
xusticia; na espublización de les normes; nel Nomenclátor Xeográficu Básicu
d’España; énte l’Axencia Estatal d’Alministración Tributaria; nes
rellaciones coles fuerces armaes y obligaciones de la Guardia Civil; na producción
y distribución cinematográfica; na sociedá de la información; o nel Sistema
Arbitral de Consumu».
Por mandáu de la Xunta Direutiva del Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu robla,
Xurde Blanco Puente, Secretariu.