Recursu d'alzada escontra la resolución de la Conseyería
Xosé Mª Estrada JanárizAtrás PDF
A LA CONSEYERA DE CULTURA Y TURISMU
Xosé
María Estrada Janáriz, na so condición de Presidente del Aconceyamientu de
Xuristes pol Asturianu (AXA), asitiáu a efeutos de notificaciones nel (...),
preséntase y DIZ:
Que
pente medies del presente escritu interpón RECURSU D'ALZADA escontra
la resolución dictada (ensin referencia dala a númberu d'espediente)
pela Direutora Xeneral de Política Llingüística, de data 27 de payares
de 2009, notificada'l 3 d'avientu siguiente, denegando certificáu acreitativu
de silenciu y copia del informe sobro aplicación de la Carta Europea
de les Llingües Rexonales o Minoritaries na domina 2006-2008, con
sofitu nos fechos y fundamentos xurídicos darréu.
FECHOS
1u.-
Per escritu de 26 de xunu d'esti mesmu añu encamienté d'esa Conseyería
copia d'un informe sobro 1'aplicación n'Asturies de la Carta Europea
de les Llingües Rexonales o Minoritaries, na domina 2006-2008, que la Direutora
Xeneral de Política Llingüística afitaba y espardía per dellos
medios de comunicación tener unviao al Conseyu d'Europa.
2u.-
Pasáu más d'un mes, la Xefa del Serviciu de Política Llingüística desixóme
acreitación de la representación del Aconceyamientu de Xuristes pol
Asturianu, pidimientu dafechamente impertinente, acordies colo establecío
al efeutu nel artículu 35.f), de la Llei 30/1992, de Réxime Xurídicu
de les Alministraciones Publiques y del Procedimientu Alministrativu
Común, porque tala representación foi comunicada y taba y ta
asentada nel Rexistru d'Asociaciones del Principáu d'Asturies, talu que con
tol procuru se-y esplicó a la mentada funcionaria n'escritu de data 24 d'agostu
del añu qu'andamos.
3u.-
El día 25 de payares, pasaos seis meses dende'l pidimientu de la copia
del mentáu informe, rexistré escritu encamientando "la emisión nel plazu
improrrogable de quince díes, del certificáu acreitativu del silenciu, ensin
perxuiciu de les responsabilidaes del funcionariu vagarientu, nel so casu".
La
rempuesta foi la resolución que se recurre.
FUNDAMENTOS
DE DERECHU
Primeru.-
Rellativu al silenciu, la so condición y efeutos.
Trecurríos
seis meses dende'l pidimientu de la copia del informe ensin rempuesta
de l'Alministración, ye de caxón que, per aciu de lo al efeutu establecío
nos artículos 42.3 .b) y 43.1 y 43.2 de la Llei 30/1992, produzse silenciu
positivu nun procedimientu, como ye'l del casu, que nun tien establecío
per norma de rangu de Llei o de Derechu Comunitariu Européu, lo
contrario. Poro, y pa facer valir l'actu ñacíu per silenciu, con sofitu no establecío
nel artículu 43.5 de la mentada Llei 30/1992, encamienté'l correspondiente
certificáu.
Pero
ente la falta de salida Ilegal pa les sos arbitrariedaes y nuna amuesa palmaria
de la mala fe y abusu de poder nel que s'afita'l so aneciamientu en
nun dar copia del informe reclamáu, les responsables, polítiques y/o funcionaries,
de la Direición Xeneral de Política Llingüística, recurrieron al siguiente
maliciosu enredu:
a)
En data de rexistru de salida de 29 de setiembre (trescurríos ya más de tres
meses dende'l mió pidimientu y, poro, resueltu per silenciu) empobinaron
a la Xefa del Serviciu de Coordinación y Alministración Xeneral,
de la Conseyería d'Alministraciones Publiques y Voz del Gobiernu,
responsable del Rexistru d'Asociaciones del Principáu d'Asturies,
un escritu encamientando certificación del mió cargu nel Aconceyamientu
de Xuristes pol Asturianu y facultaes de representación, "AL
DÍA DE HOY". Fecha la entruga asina, la rempuesta nun pudo ser más
que la que la interrogada dio: a esa data, talu que recueye la Resolución
de la Conseyería d'Alministraciones Publiques y Voz del Gobiernu
de 3 de setiembre de 2009, el roblante tenía la condición de Presidente/representante
llegal de l'asociación.
La
rempuesta va acordies cola entruga, pero n'ésta ye onde ta la falcatrúa porque
teniendo fechu l'Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu, persona
xurídica y por ello pente medies de la so representación llegal, el pidimientu
en data 26 de xunu, el requerimientu rellativu a la mió faculta de
representación debió facese con referencia a esa fecha, 26 de xunu, y non
a la del 29 de setiembre.
b)
¿Enquivocóse la Xefa del Serviciu de Política Llingüística nel intre d'andar
faciendo entrugues ensin xacíu?. Podía pensase, bonalmente, asina, si
nun fore pel mal emplegu que-y va dar a la rempuesta de la entrugada y que
nun ye otru que, nuna resolución alministrativa, que desixe un mínimu de
seriedá, tracamundiar les coses col "razonamientu" maliciosu, que dempués
fadrá la Direutora Xeneral de Política Llingüística: como la responsable
del Rexistru d'Asociaciones del Principáu d'Asturies ante que'l
interesáu acreíta la representación llegal del Aconceyamientu de Xuristes
pol Asturianu por mor de la Resolución de la Conseyería d'Alministraciones
Publiques y Voz del Gobiernu de data 3 de setiembre de
2009, quier dicise qu'enantes d'ehí nun la tenía, poro, nun se tien por formuláu'l
pidimientu sinon dende la mentada fecha colo que nun trescurrió'l
plazu de tres meses necesariu pa xenerar el silenciu.
c)
L'argumentu ye maliciosu por sofitase en falsíes forzaes pel propiu muérganu
alministrativu en porgüeyu del so impresentable proceder, ya que,
talu que certifica el Secretariu Xeneral Téunicu de la Conseyería d'Alministraciones
Publiques y Voz de Gobiernu, n'escritu que s'axunta, tengo
la condición de Presidente/representante llegal del Aconceyamientu de
Xuristes pol Asturianu dende'l día de la fundación de l'asociación (25 de
mayu de 2006), ininterrumpidamente fasta güei y asina consta incrito nel
Rexistru d'Asociaciones del Principáu d'Asturies. Ello al marxe de cámbeos
nes vocalíes de la Xunta Direutiva; de la data de la so notificación al
Rexistru d'Asociaciones; de la inscripción de les mesmes; y de los sos efeutos
de cote a rAlministración titular del mesmu, el Principáu d'Asturies,
coses que tamién tracamundia maliciosamente la resolución recurrida.
Segundu.-
Nulidá de la resolución recurrida por constituyir un actu espresu contrariu al
dictáu per silenciu dempués de solicitada pel interesáu
la certificación d'actu presuntu.
Acordies
coló qu'establez al efeutu l'artículu 43.4.a) de la Llei 30/1992, tien
que se declarar la nulidá de plenu derechu de la Resolución de la Direutora
Xeneral de Política Llingüística, de data 27 de payares de 2009, pola
causa recoyida nel artículu 62. Le) de la mentada Llei. Efeutivamente, resueltu
l'actu per silencia alministrativu nun puen ser anulaos los sos efectos
per una cenciella resolución posterior y contraria, sinon acudiendo a los
procedimientos estraordinarios de la revisión d'oficiu recoyíos nos artículos
102 y 103 de la mentada Llei 30/1992.
Terceru.-
Que cinca al orixe y conteníu de los denomaos pela doctrina actos políticos
del Gobiernu del Estáu o de les Comunidaes Autónomes.
De
la redaición del artículu 37.5.A), de la Lei 30/1992, de Réxime Xurídicu
de les Alministraciones Publiques y del Procedimientu Alministrativu
Común y 2.a) de la Llei 29/1998, de la Xurisdicción Contencioso-Alministrativa;
del conteníu de la Llei 50/1997, de 27 de payares,
del Gobiernu; Llei del Principáu d'Asturies 6/1984, de 5 de xunetu,
del Presidente y del Conseyu de Gobiernu; Llei del Principáu d'Asturies
8/1991, de 30 de xuetu, d'Organización de rAlministración; y de
la doctrina rellativa al algame de los artículos 97, 98.1 y 106.1 de la Constitución;
nun ye de recibu concluyir, talu que fai la resolución recurrida,
que constituya un actu de gobiernu la igua, per una Direición Xeneral
de rAlministración del Principáu d'Asturies, d'un informe sobro'l cumplimientu
de los mandaos d'una llei, pal so unvíu al muérganu de control
establecíu na mesma. Ainda más, nin siquiera n'Alministración franquista,
teóricamente menos téunica y más despótica y arbitraria que la postconstitucional
Alministración del Principáu d'Asturies, pue atopáse un precedente
que califique como actu políticu dalgún asemeyáu al recurríu, tanto
peí orixe como peí conteníu del mesmu.
Per
too lo espuesto,
ENCAMIENTO:
Que se declare la nulidá de plenu derechu o, subsidiariamente,
que s'anule la resolución recurrida, faciendo darréu entrega
al recurrente del certificáu d'actu presuntu y copia del informe sobro
aplicación n'Asturies de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o
Minoritaries na domina 2006-2008, iguáu pela Direición Xeneral de Política
Llingüística.
N'Uviéu, a diez d'avientu de dos mil nueve.